Voldríem donar a conèixer a tots els professionals de la sanitat pública, en la qual actualment també s’hi donen problemes de salut pública per a pacients, un cas que ens han fet arribar que pot ser d’interès general.

Les malalties professionals venen definides en l’article 116 de la llei generals de la seguretat social com: “la contraída a consecuencia del trabajo ejecutado por cuenta ajena en las actividades que se especifiquen en el cuadro que se apruebe por las disposiciones de aplicación y desarrollo de esta Ley, y que esta proceda por la acción de elementos o sustancias que en dicho cuadro se indiquen para cada enfermedad profesional”. 

En el R.D 664/1997 el virus de la grip apareix com a virus de tipus 2, per tant no inclòs en el grup 1 que indica la nota anterior, i per tant totes del variants de la grip A, B i C poden ser malaltia professional a raó del treball de les persones que s’ocupen de la prevenció, assistència mèdica i activitat en les que s’hagi provat un risc d’infecció:
 

En el cas concret que ens fan arribar, el professional notifica el contagi de grip en el seu treball a la unitat de salut laboral. El metge de vigilància de la salut, informa a la treballadora de que la mútua només accepta casos confirmats (pacient-treballador) i únicament amb relació epidemiològica de grip A H1N1. Aquesta afirmació també queda recollida en una de les actes de l’empresa. Sembla ser que no es coneixen la normativa, ni el metge, ni la mútua, ni l’empresa, ni el servei de prevenció... Cosa estranya perquè si un es mira la normativa amb deteniment com ha fet aquest treballador, li dona per malpensar de si es podria tractar de tot un entramat de relacions interessades. I ens preguntem.... on estava el criteri del metge de la unitat de vigilància de la salut? Al servei de les mútues? Seguim...
 

Per tant, la grip només es cataloga com malaltia comuna en aquelles activitats que per raó del seu treball no es pugui demostrar una infecció a raó de la feina. En l’àmbit sanitari no és el cas:
 

La gripe deberá catalogarse como enfermedad común a los efectos de la prestación de Seguridad Social, salvo que concurran los requisitos legales necesarios para su calificación como enfermedad profesional respecto de las personas que, por razón de su trabajo, se ocupan de la prevención, asistencia médica y actividades en las que se ha probado un riesgo de infección, de conformidad con lo dispuesto en el artículo 116 de la Ley General de la Seguridad Social, y en el Real Decreto 1299/2006, de 10 de noviembre, por el que se aprueba el cuadro de enfermedades profesionales en el Sistema de la Seguridad Social y se establecen criterios para su notificación y registro.
 

En l’avaluació de riscos del personal que treballa en centres sanitaris es posa de manifest l’existència de risc biològic per diferents vies d’exposició. El R.D 664/1997 indica que haurà d’evitar-se aquesta exposició. En el cas del risc biològic en relació a l’activitat desenvolupada, aquest no es evitable a pesar de disposar de tots els mitjans tècnics i mesures de prevenció, però si que es pot reduir el risc al nivell més baix possible. Amb això volem dir que el risc sempre hi és present.
 

Segons indica el propi Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, la grip, és una malaltia infecciosa aguda de les vies respiratòries causada per un virus. Entre les seves característiques més importants està la seva elevada capacitat de transmissió d’una persona a una altra. Es presenta generalment a l’hivern i de manera epidèmica. La font d’infecció està constituïda per les persones malaltes amb el virus. La transmissió es produeix fonamentalment per via aèria mitjançant gotes, i que es poden produir en situacions tant simples com parlar, tossir o esternudar per la persona malalta i que aquestes arribin fins la persona que no té la grip. El virus entra pel les vies respiratòries i genera el contagi. També pot transmetre’s per contacte directe, per exemple, quan una persona toca una superfície que conté virus de la grip (mà del pacient, o superfícies contaminades).
 

L’existència del risc biològic en el lloc de treball ve determinada per la pròpia activitat del personal que treballa en centres sanitaris amb contacte amb malalts afectats per aquesta malaltia, tant en l’atenció directa del mateix, trasllat, mobilització i acompanyament, contacte amb superfícies i materials que han estat en contacte amb els pacients, maniobres invasives i no invasives amb aquests malalts, etc... considerant a més que aquest risc està associat també a la concentració de persones en un centre de treball, que per ser de tipus sanitaris, es tracta de malalts en la seva major proporció.
 

Existeix el risc zero en època gripal per un treballador d’un centre sanitari? No. I la relació causa efecte és variada, pel qual la font de contagi a la feina, sempre que hi hagi hagut contacte d’algun tipus amb pacients amb grip, és clara. Mentre hi hagi una font de risc que no es pot eliminar, però si minimitzar, el risc sempre hi és i, per tant, la causa.
 

Tots aquest arguments basats en la legislació vigent, es van remetre al metge de vigilància de la salut i a l’empresa. Aquesta reclamació per part d’un professional sanitari que demanava que se li reconegués la grip con a malaltia professional va arribar molt lluny, tant lluny, que fins i tot va arribar a la Direcció General de la Mútua. Aquesta no va tenir més remei que acceptar aquella grip com a malaltia professional, i assumir-ne la seva despesa. I no podia el mateix metge d’empresa fer un informe a la mútua dient i demanant el mateix que va argumentar el propi treballador, qui desconeixia la normativa de vigilància de la salut en relació a les malalties professionals?
 

És per tot això, i segons el que estableix el Reial Decret 1229/06, que el facultatiu de la unitat de salut laboral, com a facultatiu del Sistema Nacional de Salut, en ocasió de les seves actuacions professionals, té el deure de tenir coneixement de les malalties professionals que poden ser causades per agent biològics en relació a les principals activitats capaces de produir-les, i informar-ne al treballador afectat i als organismes competents. I no ho va fer.
 

En resposta a la demanda del professional sanitari per tal que se li reconegués la malaltia com d’origen professional, la unitat de salut laboral encara gosa afirmar que “en tot moment s’ha transmès a la treballadora tota la informació de la que disposava com a metge del treball”.
 

La informació la disposava, però condicionada pel modus operandi de la mútua potser?, i qui sap... els interessos privats amb aquesta per part del propi facultatiu. Tota una irregularitat.
 

I es que estem parlant de molts de diners en baixes laborals per a una mútua...
 

Animem des d’aquí a que qualsevol professional del sector sanitari que vulgui reclamar una grip com a malaltia professional ho faci, sempre que pugui demostrar una relació causa-efecte amb la seva malaltia. En període gripal... qui nega que un professional d’un centre sanitari no té contacte amb pacients amb grip, superfícies contamindes.... etc... o altres malalties? Podeu utilitzar els arguments d’aquesta notícia per fer-ho, això sí, no us oblideu de fer-ho amb registre d’entrada a: Unitat de Salut Laboral, Recursos Humans, Junta de Personal i Unitat d’assessorament jurídic del vostre centre.
 

En aquest cas concret es va acceptar la baixa com a laboral per accident de treball amb baixa per contacte amb pacient amb grip. No conformes amb el resultat, es reclama que es reconegui com a malaltia professional, i no com un accident.