Accions portades a terme des de la CGT: reconeixement de la grip (o altres tipus de malalties infeccioses) com a contingència d’origen laboral en personal sanitari i no sanitari que treballa en centres assistencials, tant en ambulatoris com en institucions tancades o a domicili.
Els mitjans informatius alternatius, que cada vegada són menys minoritaris, i la mobilització social, han posat l’ICAM, les mútues i la resta de parts actuants en les prestacions per baixa d’origen laboral, per malalties professionals, o per contingència comuna, i la seva manera de procedir, en el punt de mira dels ciutadans de tota Catalunya, fent aflorar públicament el més mínim incident.
Sense anar més lluny, a la CGT de sanitat de l’Hospital Verge de la Cinta, ha aconseguit mitjançant el seu assessorament a treballadors i afiliats, que a personal sanitari i no sanitari que treballa en els centres assistencials, se li reconeguen les malalties infeccioses relacionades amb el treball que els causen baixa, com a malaltia d’origen professional.
Normalment aquestes malalties quan són reclamades a la Mútua, aquesta per sistema les denega, rebutjant la determinació de la baixa com a malaltia professional, fet que vulnera la legislació vigent, on ha de prevaldre el principi de presumpció de l’origen professional de la malaltia. És a dir, no és el treballador qui ha de demostrar l’origen professional de la malaltia, sinó que és la mútua qui ha de demostrar que el contagi s’ha produït fora de l’àmbit laboral.
“La adopción en España del sistema de doble listado (enfermedad profesional/actividad laboral capaz de producirla) propuesto por la Recomendación Europea 20037670/CE, y adoptado por la legislación española, hace que el diagnóstico de las enfermedades profesionales se basa en la presunción legal surgida de ese doble listado de actividad y enfermedad. Así, si la enfermedad está en el listado de enfermedades profesionales y quien la padece desarrolla una actividad de las listadas con riesgo de adquirir dicha enfermedad, se da por cierto el diagnóstico y no se impone la prueba de la relación de causalidad.”
“En resumen el sistema de determinación de enfermedades profesionales normalizado en el Real Decreto 1299/2006, permite que exista un gran automatismo en la calificación de enfermedad profesional según las enfermedades y actividades incluidas en el Anexo 1, lo que se facilita con la presunción de existencia si la patología ha sido incluida en el mismo”.
“Este sistema evita en gran medida la carga probatoria de la misma para el trabajador.”
Grupo 3: Enfermedades profesionales causadas por agentes biológicos
T’ajudem a tramitar la teva baixa per contingència professional en cas que te la denegue la mútua, mitjançant un informe individual de caràcter legislatiu adreçat a l’INSS.
Contacta amb nosaltres i et farem arribar la documentació i assessorament per al teu cas concret: cgthtvc@monobrer.cat
Des de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya apostem per una Sanitat Pública i de qualitat, al servei dels i les treballadores, i denunciem un altre cop l’actuació de les Mútues, al servei únicament dels vergonyosos beneficis de la patronal, i a costa de la integritat física i de benestar psicosocial de la classe treballadora.
O els seus beneficis o la nostra Salut!
Catalunya anem al capdavant de l’Estat en “reducció” de la llargada de les baixes
Aquestes dades ja van ser denunciades per l’article de Laia Altarriba a El Crític.
Segons les dades oficials analitzades a El Crític, per cada any que passa les fredes dades oficials mostren que el Tribunal Mèdic català (ICAM) cada vegada dóna altes mèdiques més ràpides, curant miraculosament abans els treballadors: del 2007 al 2013 s’ha reduït de 12,7 a 9 dies la mitjana de la baixa anual. De sobte, en pocs anys ens curem abans de les mateixes patologies.
Si s’analitzen més dades, també resulta que cada dia tenim menys malalties, i aquestes patologies mai semblen prou invalidants per a fer-nos beneficiaris d’una prestació d’invalidesa: en 2008 es van rebutjar el 27,39% del total de sol·licituds rebudes, i en 2013 (només 5 anys després) la xifra va créixer fins al 40% del total.
El que no ens expliquen les fredes dades és que darrere de cada alta hi pot haver una persona que a pesar de patir una malaltia es veu obligat a retornar a la seva feina, sota amenaça de veure’s acomiadada, sense cap indemnització i sense prestació d’atur.
Amb un context social i econòmic com l’actual, pocs treballadors tenen més alternativa que el retorn al lloc de treball, amb possibles agreujaments de la patologia, en veure com des del Tribunal Mèdic se’ls retorna com a “sans” treballadors que encara no estan recuperats.
Per tots aquests motius s’està gestant una veritable revolta contra l’ICAM i les Mútues patronals contra les altes injustes que obliguen a treballar en situacions de salut que no ho permeten. Una revolta que va començar amb protestes puntuals i denúncies individuals dels qui patien amb impotència aquesta injustícia, i que denunciaven sorpresos com els obligaven a retornar al seu lloc de treball.
Recordareu el cas de la Nati López, una jove que va acampar durant mesos a les portes del tribunal mèdic després que la institució li donés l'alta malgrat que encara arrossegava greus seqüeles d'un ictus. La seva història va servir d’impuls d’una lluita col·lectiva contra les altes mediques injustificades basades en criteris econòmics. I és en aquest context que un sindicat, va començar a recollir els centenars de denúncies d’altes mèdiques injustes que arribaven d’arreu el territori, convocant jornades de mobilització, amb múltiples concentracions davant de Mútues Patronals a diferents poblacions de Catalunya, i de la seu de l’ICAM de Barcelona, intentant denunciar públicament un dramàtic objectiu: reduir despesa pública a costa de la nostra salut, benestar i qualitat de vida.
El que no deuen tenir presents aquestes institucions, és que quan es donen altes mèdiques a persones encara malaltes, es genera una de les situacions més traumàtiques de la vida laboral: que la realitat “legal” és que el treballador pot treballar (fins que un jutge no digua el contrari, i pot trigar molts mesos a fer-ho) mentre que la realitat “real” és que no pot desenvolupar la seua feina.
El retorn “obligat” a la feina en condicions no adequades provoca la desprotecció de les persones afectades de malalties, i per tant, les situa en una situació especialment vulnerable.
En el cas de no existir cap feina on tornar, l’alta significa perdre els pocs ingressos que es tenien.
El paper de l’ICAM
Catalunya és de les poques Comunitats Autònomes que tenen transferida la competència del Tribunal Mèdic, ja que la Seguretat Social i les pensions contributives són competència exclusiva de l’Estat espanyol, a través de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS). Les competències en aquest àmbit estan compartides a Catalunya: el pagament de les pensions i baixes mèdiques va a compte de l’Estat, per l’anomenada caixa única de la Seguretat Social espanyola. Però les competències de control pel “Tribunal Mèdic” són de la Generalitat, a través de l’anomenat l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM), depenent de l’ICS autonòmic català.
Per tant, a Catalunya es dóna el curiós context en què l’administració que realitza l’avaluació mèdica (l' autonòmica catalana) no és la que finalment pagarà la prestació de baixa o invalidesa (l’estatal, a través de l’INSS). Aquesta situació ha estat resolta a través d’un mecanisme pel qual les partides econòmiques que rep l’Administració catalana de l’Estat en aquest àmbit vénen relacionades a certs “controls de racionalització” tant de la durada de les baixes mèdiques com de les propostes d’invalidesa. És a dir, i parlant clarament, en cas d’allargar “massa” les baixes mèdiques o proposar “masses” invalideses, les transferències econòmiques de l’administració estatal a l’autonòmica baixarien considerablement. Aquesta situació, que podria donar lloc a unes revisions mèdiques imparcials i objectives per part de l’ICAM, no acaben sent així gràcies als Convenis de “racionalització” de la despesa, signats entre ambdues administracions.
Per tant, es dóna la paradoxa que qui paga (l’Estat) no és qui controla les baixes, ni qui fa els reconeixements mèdics de les possibles invalideses (Generalitat). Aquests Convenis fan que el Tribunal Mèdic català (ICAM) perceba més transferències de l’Estat com més “controle” i “reduisca” la llargada de les baixes, donant com a resultat moltes altes mèdiques sense criteri mèdic, sinó únicament de reducció de la despesa. Parlant clar: moltes altes mèdiques es donen amb criteris més econòmics que no pas mèdics.
I desgraciadament, les fredes dades oficials deixen constància que aquesta macabra col·laboració ha aconseguit que a Catalunya anem al capdavant de l’Estat en “reducció” de la llargada de les baixes mèdiques.
El paper de les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social.
Són associacions d’empresaris/es suposadament sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica pròpia, que degudament autoritzades pel Ministeri de Treball i Immigració es constitueixin per col·laborar amb la Seguretat Social.
La llei no els permet tenir beneficis, i teòricament tots els beneficis anuals de cada Mútua haurien de ser retornats a la caixa de la Seguretat Social. A la pràctica, però, a través de copiosos sobresous, i ostentosos congressos i altres despeses, aconsegueixen no obtenir pràcticament mai cap benefici final.
Representen l’externalització i semiprivatització de la sanitat dels treballadors, sota la legitimació de la seua major “eficàcia” respecte a l’INSS, fonamentada en què, segons totes les dades oficials, donen menys baixes, més curtes i amb menys determinacions professionals que la sanitat pública.
Les Mútues són entitats suposadament sense ànim de lucre, però que suposen una veritable privatització de la sanitat, a més d’haver estat involucrades en múltiples escàndols i operacions policials per malversació de fons públics. Aquestes Mútues patronals històricament van néixer per millorar els serveis en els accidents de treball, però la seua gran capacitat de curar miraculosament els treballadors, a força de donar altes mèdiques rapidíssimes, les ha fet crear-se una molt mala premsa entre la classe treballadora.
A poc a poc, però, les darreres reformes legals els han permés també “cobrir” les malalties comunes, arribant a gestionar-ne la gens menyspreable xifra del 60% actualment. Ara, però, la Patronal reclama la seua gran reivindicació: poder donar elles mateixes les altes mèdiques per “millora” en malaltia comuna, i no només per accidents de treball. Els darrers governs espanyols ho estan estudiant, però encara no s’han atrevit a fer aquest pas.
Aquests fets aprofundeixen encara més en la dramàtica situació laboral actual, privatitzant la sanitat pública i vinculant als interessos empresarials la gestió de la salut laboral. És, per tant, una greu agressió als drets dels i les treballadores.